Però hi ha un altre debat que resulta molt més interessant, al meu parer. L’art és comunicació? Sense comunicació no pot haver-ne?.
Els elements de l’acte de la comunicació (emissor, receptor, missatge i codi) poden estar presents en el moment en què un creador exposa la seua obra. El creador (emissor) mostra l’obra (missatge) a l’espectador (receptor) i empra un llenguatge d’un codi conegut per tots dos, el públic entén el missatge.
Si algun dels factors hi manca, si l’emissor usa un codi indesxifrable pel receptor, difícilment hi haurà comunicació. Hi passa a sovint (on està l’entès que ens havia de dur de la mà?).
Prenem ara el següent supòsit: un creador tancat a una habitació, al seu estudi, amb la clau al pany, allí dins està creant una obra, viu el procés de manera intensa, i hi frueix (com ho puga fer un músic interpretant una peça amb virtuosisme). L’habitació roman tancada en tot moment, i s’hi està produint el “fet creatiu”, però tan sols ho viu el propi creador. L’obra en cap moment no es mostra a ningú. Açò no és art?
Amb l’enregistrament, i la posterior projecció, del procés mitjançant el qual l’obra va prenent forma el que tractem és transmetre el fet (màgic) de la creació artística.
