dijous, desembre 14, 2006
dimecres, desembre 06, 2006
Bonet + Jorco
De la mateixa manera que, amb anterioritat, l’Henri-George Clouzot feu amb Picasso al seu film “Le mistère Picasso” (1956), on el cineasta col·locava la seua càmera just darrere del llenç on el mestre hi clavava el seu traç per, d’aquesta manera, poder veure pas a pas el procés mitjançant el qual anava apareixent el dibuix; o bé prenent com a referència el fragment dirigit per Martin Scorsese a “New York Stories” (1989) on Nick Nolte apareix com un pintor solitari reclòs al seu loft enllestint un magnífic quadre; o bé recordant tots els intents en què el cinema ha tractat de capturar l’instant màgic en què l’artista dóna a llum a la seua obra: El sol del membrillo / Antonio López, Pollock, Love Is the Devil: Study for a Portrait of Francis Bacon… El que pretenem és enregistrar no tan sols el fet mateix de l’execució pictòrica sobre el suport físic, sinó també referir-nos en cada moment a la motivació intel·lectual i estètica que mou a l’artista a deixar cadascun dels traços al llenç.
el misteri Picasso
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
